Unes hores després de l'empaperada, res ja no és igual. O, almenys, ja no és exactament igual.Les imatges que il·lustren les diverses formes de creença i fe que acompanyen a alguns en el seu trànsit vital ens fan reflexionar sobre elles, alhora que contrasten amb la de l'aparador d'un local que es lloga i pel qual, en algun moment, van transitar creients.
I si efímera és la ubicació d'alguna fe, també ho són les fotografies, com la d'un breakdancer trossejat i repartit pels graons d'unes escales. La figura ha perdut ja alguna de les seves peces, però encara serveix de decorat improvisat per a unes adolescents vagaroses.
El mateix breakdancer té un clon als murs del Mèder, aquest sí, encara íntegre, que observa de cap per avall com els ànecs (també ells) transiten pel riu.
I, en fi, als murs ennegrits d'un solar on fa anys es venien pneumàtics i s'hostejaven cotxes, ara hi ha unes imatges que trenquen la monotonia d'un paisatge urbà en ple trànsit cap a ves a saber on. Això sí, casualitat o no, al seu davant roman un banc, per si algun transeünt les vols observar amb cura i calma.
Bru no sé de què treballes, però t'hauries de dedicar a l'escriptura, jejejeje. T'ho dic seriosament.
ResponEliminaAA