12 de juny de 2010

Albert Alcàntara


Em dic Albert Alcàntara i sóc...

un tipus normal amb una gran curiositat i moltes ganes d'aprendre.
Afeccionat a la fotografia, la música, la literatura, la informática i a altres coses més terrenals.

Puc escoltar a Charlie Haden, Miles Davis, Chick Corea, Stan Getz, Vinicius de Moraes, Gilberto Gil, Jacques Brel, Edith Piaf, Georges Moustaki, Paolo Conte, Albert Pla, Mucho Mu, Violadores del Verso, Solo los Solo, Tremendo, KaseO y Jazz Magnetism, Mala Rodriguez, Otis Redding, The Last Poets, Sam Cooke, Donnhy Hathaway, Richard Bona, Fela Kuti, Rachmaninov, Mozart...
Guanyar el pols als prejudicis, enriqueix.

Puc rellegir sense cansar-me a Fernando Pessoa, Ángel González, Pio Baroja, Milan Kundera, Azorín, Herman Hesse, Oscar Wilde, Montaigne, Nietzche... La meva visió del món és una mica pessimista.

Puc emocionar-me amb la fotografia en blanc i negre, encara que el nostre món sigui en color.
Desconec el motiu, però em toquen més els tons grisos. Puc veure una vegada i una altra les imatges de Henri Lartigue, André Kertesz, Robert Frank, William Klein, Lewis Hine, Ansel Adams, Duane Michals, Bresson. El que em falta és analitzar-les detingudament, imitar, aprendre i després volar sol.

Vaig conèixer a tots aquests fotògrafs fa cosa d'un any, llegint el llibre d'Eduardo Momeñe La Visión fotogràfica que us recomano. A mi em va entusiasmar i em va oferir quantitat de referències, que fins a llavors desconeixia.

En fi.
Fi.

Albert Alcàntara

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada